La rèplica punk rrriot d’un somni convertit en realitat, amb una actitud imparable i un so distorsionat al màxim
El somni Rrriot punk fet realitat. Teresa Iñesta (guitarra i veus), Lara Miera (guitarra i veus), i Bàrbara López (teclat i veus), decideixen formar una banda després d’una nit boja a Madrid, d’aquestes que deixa enrere els cors trencats i enalteix l’amistat per sobre de cotes himaláyicas. Si escoltes “A mi ya me iba mal antes” (la primera) o “Niños furbito y niñas lo que sea” ja escoltes a COMET GAIN, a LE TIGRE, a VERONICA FALLS o a JOANNA GRUESOME, i penses que és la història perfecta, que d’aquí només poden sortir coses bones. Uns primers dies d’assajos, algun concert casual i aviat s’uneix Jaime Acosta (bateria i veus) per a acabar de donar-li la contundència necessària al grup. A partir d’aquí, la carrera és meteòrica.
El seu primer Mini-LP, “Va totalmente en serio…” (500 còpies en una edició de vinil taronja limitada i numerada, és ja peça de col·leccionista) s’esgota per complet gairebé de manera immediata. Els seus directes, contundents i alpídics, fan córrer rius de tinta. El País diu d’elles que són “Aullidos punk (…) Estas chavalas no se caracterizan precisamente por las medias tintas“. Entrevistes en desenes de mitjans nacionals, i algun internacional.
Col·labora: Indirecte.
