Normatives dels actes protocol·laris
La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere. Dura de divendres a dimecres, i el diumenge és el seu dia central. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí.
INICI DE LA FESTA
Amb aquest nom coneixem el conjunt d’actes que se celebren el divendres a la tarda, primer dia de Festa Major, i que anuncien a la ciutat que la festa comença.
Aquest acte, que anuncia l’imminent inici de la Festa, té com a referent la llegenda del Drac, que atemoria els ciutadans de Terrassa i els seus entorns des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Simbòlicament, el Drac porta la festa des de la seva cova.
El Drac de Terrassa, acompanyat per una comitiva de tabals i traient foc pels queixals, baixa des de la seva cova imaginària de Sant Llorenç. A l’entrada de Terrassa s’incorpora a la comitiva el Drac Infantil i junts arriben fins al Raval de Montserrat.
Dia: divendres
Hora d’inici: 18:00h
Hora d’acabament: 20:00h
Itinerari: sortida de Matadepera, recorregut per la carretera de Matadepera, carrer Major de Sant Pere, plaça del Rector Homs, carrer de la Creu Gran, carrer Nou de Sant Pere, placeta de Saragossa, carrer de Sant Pere i placeta de la Font Trobada, i arribada al Raval de Montserrat
Grups participants: Grup del Drac de Terrassa i Drac Infantil de Terrassa (que s’incorpora a l’entrada de la ciutat).
El repic de campanes pregona la festa. Constitueix l’acte anunciador de més antiguitat i tradició, entroncat amb els orígens religiosos de la festa i amb el fet que, antigament, el repic de les campanes era l’únic mitjà de comunicar els fets importants.
Cap a les vuit del vespre, i durant uns minuts, les esglésies de la ciutat fan sonar les seves campanes per anunciar que comença la festa. A la catedral del Sant Esperit, parròquia històrica de la ciutat, es venten les quatre campanes existents.
Dia: divendres
Hora: 20:00h
Lloc: esglésies de la ciutat. Es venten les campanes de les 13 parròquies actualment existents a la ciutat, durant uns minuts.
Amb aquest nom s’identifiquen els actes que tenen lloc al Raval de Montserrat i que assenyalen l’obertura oficial de la Festa Major amb l’arribada del Drac de Terrassa, i amb la participació de totes les entitats de cultura popular protocolàries de Terrassa.
A la plaça hi ha reunits els grups culturals, mentre que al balcó de l’Ajuntament s’hi troben l’alcalde, i el pregoner o la pregonera, que amb llurs discursos donen el tret de sortida a la Festa Major i a l’exhibició a la plaça.
Dia: divendres
Hora d’inici: a les vuit del vespre
Hora d’acabament: a les nou del vespre
Lloc: Raval de Montserrat
Seqüència cronològica:
1. S’inicia amb l’entrada al Raval del Drac de Terrassa, amb la Dansa del Drac, anunciant el començament de la Festa Major.
2. El pregoner o la pregonera, des del balcó de l’Ajuntament, llegeix el pregó.
3. L’alcalde fa l’obertura oficial de la Festa.
4. Ball dels Gegants Vells.
5. Els Bastoners interpreten els balls del Patufet, les Anelles i les Dues Sotes.
6. Ball dels Gegants Nous.
7. Els Capgrossos de l’any de les anteriors edicions de la Festa Major entren al Raval, ballen una vegada el Ball de la Cercavila, també conegut com la Tereseta, i després conviden a ballar-lo dues vegades més als infants presents. Seguidament entren la Guapa i el Capgròs de l’any en curs, que va tapat perquè no se’l pugui reconèixer, se situen al centre del Raval i la Guapa descobreix el Capgròs de l’any.
8. Mentre el Capgròs de l’any acompanyat pel personatge real al qual representa pugen a l’Ajuntament, la resta de Capgrossos ballen un ball.
9. L’alcalde rep el Capgròs de l’any i el personatge al qual representa. Des del balcó de l’Ajuntament, saluden el públic i es fa la glossa del personatge mentre el Capgròs retorna a la plaça.
10. Els Capgrossos, en fila i per parelles reben el Capgròs de l’any, que se situa al davant, agafat de la mà de la Guapa, i ballen el Ball de Nans de Terrassa, amb el qual finalitza l’actuació dels Nans de Terrassa.
11. Ball del Drac Infantil.
12. Ball dels Gegantons Modernistes.
13. Ball de Bastons.
14. Ball de dues parelles de Gegants.
15. Ball de Sant Ferriol amb què finalitza l’actuació dels Bastoners de Terrassa.
16. Ball de l’Estapera amb la participació del públic assistent, amb el qual finalitza l’acte.
Grups participants: Drac de Terrassa, Drac Infantil de Terrassa, Gegants de Terrassa (amb els Gegants Nous, els Gegants Vells i els Gegantons Modernistes), Bastoners de Terrassa, Nans de Terrassa i un grup de música tradicional que acompanya els balls.
El divendres té lloc una doble ballada de sardanes a càrrec de les cobles de la ciutat. Durant els dies de la Festa Major també es fan altres ballades a diferents espais de la ciutat.
Dia: divendres
Horari d’inici: 20:00h
Hora d’acabament: 00:00h
Lloc: Plaça Vella
RAVAL INFERNAL
El Raval Infernal és l’acte de foc més important de la Festa Major. Es va crear el 1981, arran de la recuperació del Drac de Terrassa (entremès ja documentat a mitjan segle XIX i present habitualment en els actes ciutadans rellevants) i la creació dels Diables de Terrassa. Des de 1991, la coordinació del Raval Infernal és encomanada a aquests dos grups de foc de la ciutat.
El Raval s’enfosqueix i els grups de foc participants, precedits dels tabalers que toquen el Toc del Raval, entren al Raval. Tot queda fosc, els tabalers es posen en semicercle sense deixar de tocar, i aleshores es col·loquen a l’atri de l’Ajuntament i deixen de tocar, i la plaça queda fosca i en silenci.
Un avís acústic marca la sortida del primer grup i torna a sonar el Toc del Raval, que no pararà de sonar durant tot l’acte. Cada un dels sis grups fa una actuació de lluïment al centre del Raval, alternant-se les colles de diables i les bèsties de foc.
Dia: divendres
Hora d’inici: 10:30h
Hora d’acabament: 11:30h
Lloc: Raval de Montserrat
Grups participants: sis colles, de les quals tres són de bestiari de foc i les altres tres de diables. D’aquestes sis colles, dos són els grups històrics de foc de la ciutat, el grup del Drac de Terrassa i els Diables de Terrassa, que tenen encomanada la coordinació de l’acte. Els altres quatre grups participants seran seleccionats pels grups coordinadors d’acord amb l’Ajuntament, per tal d’assegurar que garanteixin uns nivells acceptables de qualitat, nombre de components, seguretat i experiència en actes de foc. Dos d’aquests grups (un de bestiari i un de diables) seran de Terrassa i els altres dos (un de bestiari i un de diables) de fora de la ciutat. En cas d’existir a Terrassa un nombre més gran de grups de foc o de bestiari, la seva actuació al Raval Infernal serà rotativa en anys successius.
Seqüència cronològica:
1. Mentre el públic assistent comença a concentrar-se al Raval, hi ha una ambientació de l’espai (disminució de la intensitat de l’enllumenat públic i altres elements) que crea un clima d’expectació prèvia a l’inici de la festa de foc.
2. Els grups de foc participants, prèviament concentrats en un espai proper, s’adrecen al Raval de Montserrat encapçalats pels tabalers, que van tocant el Toc del Raval.
3. En arribar al Raval, els tabals deixen de sonar i els grups es dirigeixen cap al carrer de la Vila Nova, situant-se per ordre de sortida, sempre amb els tabalers al capdavant.
4. Comença l’acte central en el moment en què s’apaga totalment l’enllumenat del Raval de Montserrat i tornen a tocar els tabals.
5. Els tabalers, en formació i sense deixar de tocar el Toc del Raval, (…) es col·loquen a l’atri de l’Ajuntament, on deixen de tocar, de manera que la plaça queda fosca i en silenci.
6. Un avís acústic marca la sortida del primer grup i comença a sonar el Toc del Raval, que els tabalers no pararan de tocar fins al moment que s’encén el flipot.
7. Cada grup fa una actuació de lluïment al centre del Raval, alternant-se les colles de diables i de bèsties de foc, i un cop acabada se situen al lloc prèviament assignat.
8. Comencen les rondes de les voltes del Raval, en les quals prenen part simultàniament un màxim de tres grups, que evolucionen de forma circular en sentit contrari a les agulles del rellotge en l’espai central del Raval, davant l’Ajuntament.
9. Un altre avís acústic assenyala el canvi de les rondes, que en conjunt tenen una durada aproximada de quaranta minuts. Les rondes d’actuació se succeeixen sense pauses ni interrupcions, i augmenten progressivament la intensitat del foc en la part final.
10. Un cop acabades les rondes, els tabalers se situen al centre del Raval formant una rotllana que desplaça el públic cap a l’exterior i deixant lloc al mig per poder encendre el tro final (anomenat flipot), al mateix temps que toquen un redoblament.
11. Esclata el flipot, que assenyala l’acabament de l’acte.
CERCAVILA
La Cercavila és un recorregut pels carrers del centre històric de la ciutat, amb sortida al Raval de Montserrat i arribada a la plaça Vella, per part dels grups de cultura tradicional catalana propis de la Festa Major de Terrassa. Aquests grups desenvolupen, al llarg del recorregut, actuacions adients al ritme i la forma de l’acte.
La Cercavila té lloc el dissabte a la tarda i és encapçalada pel Drac de Terrassa, seguit dels Gegants, Nans, grups de dansa, bestiari divers, colles castelleres i grups de foc.
Hi podran participar grups de cultura tradicional catalana d’altres ciutats, convidats en motiu d’una celebració d’algun dels grups terrassencs, o bé per tal de donar més lluïment o rellevància a la Cercavila si així es decideix a les reunions de preparació.
Per a la Cercavila, els grups participants incorporen tots els seus elements característics i aniran acompanyats per formacions musicals (cobles, grallers, tabalers, flabiolaires, bandes musicals, grups de folk…) característiques de cada grup, que poden formar part del mateix grup al qual acompanyen, o d’una formació a banda contractada d’acord amb el grup.
Dia: dissabte
Horari d’inici: 18:30h
Itinerari: sortida del Raval de Montserrat amb arribada a la plaça Vella i recorregut pels carrers del centre històric de la ciutat.
Grups participants:
- Imatgeria: Drac, Gegants i Nans
- Dansa: Bastoners, Esbarts, Sardanes…
- Bestiari divers
- Colles castelleres
- Grups de foc: Bestiari de foc i Diables
En arribar a la plaça Vella, cada grup fa un ball de lluïment. Acabats els balls, les colles castelleres fan els castells de vigília.
Els grups participants han d’incorporar tots els elements que són característics –indumentària específica, estris corresponents, músics, tabalers, etc.– i han de comptar amb el nombre d’integrants suficient per mantenir el nivell de qualitat exigible en la Cercavila.
CORREFOC
El Correfoc, després del Raval Infernal, és l’acte de foc més important de la Festa Major. El primer Correfoc es va fer l’any 1987 i des de l’any 1990 s’ha realitzat ininterrompudament. Hi participen tots els grups de foc de la ciutat més les colles convidades que es decideixen. Té lloc el dissabte a la nit i el seu recorregut és per carrers del centre de la ciutat.
Dia: dissabte
Hora de concentració dels grups: 23:00h
Hora d’inici: 23:30h
Hora d’acabament: aproximadament cap a la una de la matinada
Itinerari: Es realitza per carrers del centre de la ciutat
Mitja hora abans del començament hi ha la concentració de les colles de foc participants al lloc de sortida, fent ressonar els tabals tot esperant l’inici.
El Correfoc es desenvolupa de manera que no hi hagi massa separació entre colles, respectant però, la distància de seguretat entre elles.
En arribar al final cada colla fa una encesa de lluïment, segons l’ordre d’arribada. I per acabar, i si l’espai ho permet, totes les colles juntes fan un final espectacular.
Grups participants: les colles de foc de la ciutat que estiguin en actiu i en condicions d’actuar, i que hagin realitzat almenys una actuació de foc durant l’any natural previ a la realització del Correfoc. Si es creu necessari hi podran participar colles de fora de la ciutat.
TRACA D'ANUNCI DE LA REVETLLA
L’inici dels balls de revetlla de la Festa Major s’anuncia amb una traca que es fa esclatar dissabte a la nit. La traca es tira el més a prop possible de l’espai on té lloc el ball de revetlla i, adequant-se a les condicions de l’entorn, ha de ser prou sonora i lluïda per tal d’anunciar, espectacularment, l’inici del ball. En el moment en què acaba l’orquestra comença a tocar el primer ball de revetlla.
Dia: dissabte
Hora d’inici: pels volts de mitjanit
Lloc: l’espai on té lloc el ball de revetlla
DIUMENGE DE FESTA MAJOR
El diumenge és el dia central de la Festa Major. Després de les matinades a primeres hores del matí pels carrers del centre de la ciutat, a càrrec dels grups de cultura popular i tradicional de Terrassa, tenen lloc un seguit d’actes que en constitueixen el seu moment central, tant per la seva importància cronològica –el diumenge és el dia que situa la data de la festa–, com espacial –se celebren a la plaça Vella i al Raval de Montserrat–, i simbòlica –es duen a terme els actes festius de més història i tradició de tota la Festa.
Aquest és el moment amb major significació institucional de la Festa, tant per la participació directa i preeminent dels representants dels poders civil i religiós de la ciutat com pel simbolisme i la tradició que recullen els mateixos actes.
Dia: diumenge
Hora de sortida del seguici: 9.45h
Hora d’inici de l’ofici: 10:00h
Hora d’acabament: 11:15h
Itinerari: el seguici d’autoritats desfila des de l’Ajuntament fins a la catedral, passant pel Raval de Montserrat, placeta de la Font Trobada, carrer dels Gavatxons i plaça Vella.
En arribar el seguici a la catedral surten a rebre’l la jerarquia eclesiàstica. El seguici entra a l’església mentre repiquen totes les campanes (toc d’arribada de les autoritats municipals) fins que el penó de la ciutat és dipositat a l’altar major. Els membres de la corporació municipal se situen als bancs respectant l’ordre de prioritat establert en el seguici.
L’ofici religiós és solemne i consisteix en una missa polifònica cantada, que inclou els goigs als tres sants patrons.
En acabar l’ofici, el prelat de màxima autoritat va a saludar l’alcalde mentre sona el toc final de missa amb totes les campanes.
Grups participants: prenen part en el seguici el Drac de Terrassa, els membres de la corporació municipal (que porten les tradicionals bandes i ventalls), la policia municipal i els representants de l’entitat encarregada de portar el penó de la ciutat, distribuïts segons aquest esquema:
- dos macers
- dos guàrdies municipals amb vestuari de gala
- el penó de la ciutat, portat pel representant de l’entitat que ha rebut l’encàrrec de dur-lo
- dos auxiliars del portador del penó
- dos agutzils
- l’alcalde, amb la vara, la medalla i la banda, símbols del poder municipal
- la resta de la corporació, portant les tradicionals bandes i ventalls, en filera de dues persones, i mantenint aquest ordre: tinents d’alcalde (pel seu ordre), portaveus municipals i resta de regidors agrupats segons la seva representativitat
Els actes que tenen lloc a la sortida de l’ofici solemne constitueixen la principal manifestació de la cultura tradicional de la ciutat de Terrassa, esdevenen un element genuïnament terrassenc i cal considerar-los com un element clau del patrimoni etnogràfic i cultural de la ciutat.
Un dels actes més significatius a nivell ciutadà, el Ball de Plaça de Terrassa, es duia a terme antigament per la festa de la Candelera, el mes de febrer, però ja en època moderna es va recuperar per a la Festa Major. La seva funció ritual consisteix en el fet que les autoritats municipals, que l’obren, conviden la població a prendre part en el ball, en la festa.
Dia: diumenge
Hora d’inici: quan acaba l’ofici, aproximadament a 1/4 de dotze del matí
Hora d’acabament: 12:15h
Lloc: plaça Vella
Grups participants: Drac de Terrassa, Gegants Vells i Nous de Terrassa, Nans de Terrassa, formació de música tradicional, Bastoners de Terrassa, Esbart Egarenc, membres de la corporació municipal, representants de l’entitat encarregada de portar el penó de la ciutat, Castellers de Terrassa i Minyons de Terrassa.
Abans d’acabar l’ofici, els grups i els entremesos participants en els actes se situen al centre de la plaça Vella, formant un cercle prou gran per dur-hi a terme els balls posteriorment.
En acabar l’ofici religiós, el seguici d’autoritats, en l’ordre establert, surt de l’atri de la catedral, moment en què es tiren la traca i la tronada de sortida d’ofici. Simultàniament, les colles castelleres fan sengles pilars de salutació, mentre el seguici avança fins a situar-se al lloc corresponent de la plaça.
S’interpreta la música del Ball de Plaça de Terrassa, que obren les autoritats acompanyades pels dansaires de l’Esbart Egarenc. Les autoritats es retiren, i els dansaires continuen fins a acabar el ball.
Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans de Terrassa i, a continuació, el Ball de la Cercavila, en el qual participen les autoritats.
Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina.
A continuació s’interpreta el Ball del Drac de Terrassa i el Ball de Gegants de Terrassa.
Acabats aquests balls, es forma al centre de la plaça el seguici d’entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons aquest ordre:
Drac, Gegants, Nans, formació de música tradicional, bastoners, esbart, seguici d’autoritats i representants de l’entitat encarregada de portar el penó de la ciutat segons l’ordre abans esmentat, autoritats eclesiàstiques i les colles castelleres.
En arribar davant l’Ajuntament, cada grup fa una breu actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L’acte finalitza amb les colles castelleres que fan el pilar caminat d’entrada a plaça.
Les exhibicions castelleres a càrrec de colles foranes havien estat presents, de forma esporàdica, en les festes majors dels segles XIX i XX. Amb la creació de les colles castelleres locals, aquest acte esdevé un element referencial de la festa.
L’acte té lloc al Raval de Montserrat, davant l’Ajuntament, el migdia de diumenge, i hi participen les colles castelleres de la ciutat i una altra colla convidada, de mutu acord entre elles.
Dia: diumenge
Hora d’inici: a 2/4 d’1 del migdia
Hora d’acabament: a 2/4 de 3 de la tarda
Lloc: Raval de Montserrat
Grups participants: les colles castelleres de la ciutat i una altra colla convidada
S’inicia amb els pilars caminats d’entrada a plaça que fan les colles un cop els grups i les autoritats del seguici deixen la plaça lliure. Els grallers respectius acompanyen els pilars amb el Toc d’Entrada a Plaça.
Les colles se situen de la següent manera: a la dreta (mirant l’Ajuntament) els Minyons de Terrassa, a l’esquerra els Castellers de Terrassa i al mig la colla convidada.
El nucli de l’exhibició el formen les tres rondes tradicionals a totes les actuacions castelleres. L’exhibició es clou amb els pilars de comiat. Cada colla local du un pilar al balcó de l’Ajuntament i els altres pilars es fan al centre de la plaça.
Finalment, els grups de grallers toquen la Marxa de Vermut.
CLOENDA DE FESTA MAJOR
La Festa Major de Terrassa acaba amb un castell de focs, que ha esdevingut i és un dels seus actes més tradicionals i populars.
Té lloc el dimecres a la nit, en un espai alhora cèntric i que permet una gran assistència de públic.
El Castell de Focs, que anuncia a la ciutat la fi de la Festa, s’inicia amb el llançament espaiat de tres trons d’avís, i a continuació es desenvolupa el castell de focs, de gran espectacularitat i lluïment pirotècnic. Tres trons consecutius avisen de la fi del castell.
Finalitzat el castell de focs es fa un rom cremat servit per la corporació municipal i que és acompanyat per una cantada d’havaneres. Té lloc en un espai a prop d’on s’ha disparat el castell, i que permet una gran assistència de públic.
Dia: dimecres
Hora d’inici: a 2/4 d’11 de la nit
Hora d’acabament: a les onze de la nit
Lloc: cruïlla de l’av. de l’Abat Marcet amb l’av. de Josep Tarradellas
S’inicia amb el llançament espaiat de tres trons d’avís, i a continuació es desenvolupa el castell de focs (…) piromusical, (…). Tres trons consecutius anuncien la fi del castell.
Dia: dimecres
Hora d’inici: a les onze de la nit
Hora d’acabament: als volts de la una de la nit
Lloc: plaça Lluís Companys
S’inicien tot just acabat el castell de focs. Tenen lloc en un espai a prop d’on s’ha disparat el castell de focs, i que permet una gran assistència de públic.
El rom cremat és servit per la corporació municipal.
