Entitats de cultura popular
Aquestes son les entitats de cultura popular que segons els Protocols de Festa Major, participen de manera activa, permanent i obligatòria en les diverses activitats protocolàries.
ÀLIGA DE TERRASSA
Amb les branques d’olivera al bec, un corona daurada i l’escut de la ciutat al pit, l’Àliga simbolitza la dignitat i el respecte institucional. Històricament, entre les simbologies dels bestiaris medievals, l’Àliga representava la justícia, la noblesa i el poder diví, i només les ciutats i viles amb privilegis reials podien lluir una Àliga.
L’Àliga de Terrassa és una figura solemne del bestiari festiu local que forma part del seguici tradicional de les ciutats catalanes. Va ser construïda l’any 2017 amb la voluntat de recuperar una figura històrica dins de les celebracions catalanes, i des de llavors s’ha consolidat com un element permanent en la cultura popular terrassenca i el seu cicle festiu.
El seu ball, cerimoniós i elegant, s’executa en moments destacats de la Festa Major, com ara amb el Capgròs de l’any i durant la Sortida d’Ofici. També ho fa en altres actes rellevants del calendari festiu, com ara en l’arribada del patge Xiu-xiu.
L’associació de l’Àliga de Terrassa és l’encarregada de portar-la, cuidar-la i fer-la ballar.
Actes protocolaris en què participen: Obertura de Festa Major, Cercavila, Sortida d’Ofici.
Pàgina web: L’Àliga de Terrassa – Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya
BASTONERS DE TERRASSA
L’actual Colla de Bastoners de Terrassa es va fundar el 23 d’abril de 1981, en el marc de la recuperació de les colles de cultura popular de cara a la nova configuració de la Festa Major d’aquell mateix any.
Es sap que a Terrassa ja es ballaven bastons el 1840, en que les primeres dades que fan referència a aquest ball anaven lligades a les Festes de Corpus. L’any 1919 es creà una colla bastonera, de la qual encara encara se’n conserva la bandera.
La colla fa vora quaranta actuacions per any entre ballades i tallers.
Actes protocolaris en què participen: Obertura de Festa Major, Cercavila, Sortida d’Ofici.
Pàgina web: BASTONERS DE TERRASSA – …des de 1981
CASTELLERS DE TERRASSA
La colla va ser fundada l’any 1980 quan un grup de persones, juntament amb el recordat casteller Emili Miró, van decidir crear una nova colla castellera a la ciutat, que es presentà oficialment per la Festa Major de Terrassa d’aquell any, ja amb la camisa blau turquesa que caracteritza la colla.
En els tres primers anys d’existència, la colla va aconseguir la fita de descarregar la quasi totalitat de la gamma dels castells de set. Durant el novembre de 1987 els Castellers de Terrassa van carregar, i més tard descarregar, el primer quatre de vuit de la seva història.
La culminació d’aquesta trajectòria arriba amb la temporada de l’any 1995, en què la colla descarrega el dos de vuit amb folre i carrega el tres de nou amb folre. D’aquesta manera, Terrassa esdevenia la segona plaça amb dues colles pròpies que havien aconseguit carregar-hi castells de nou.
Actes protocolaris en què participen: Cercavila, Sortida d’Ofici – Castells.
Pàgina web: Castellers de Terrassa – Web dels Castellers de Terrassa
DRAC DE TERRASSA
Explica la llegenda que a Sant Llorenç del Munt existia un terrorífic drac ferotge que devorava persones i animals.
Ja a mitjans del segle XIX (1868), a Terrassa obria la processó un drac d’origen desconegut servit per cinc diables (però se sap que la seva existència és anterior a aquesta data). El 1946 l’Ajuntament va fer-ne un de nou que deixà d’existir quan va desaparèixer la processó del Corpus i no se’n va saber res més (a finals dels anys seixanta).
L’any 1981 neix l’actual grup del Drac de Terrassa. Abans, es cercà documentació històrica, principalment fotogràfica, per tal de reconstruir un nou drac a imatge de l’antic Drac de Terrassa. Va ser en aquest mateix any que el Drac ja va fer la seva primera aparició i actuació, on va ser estrenat durant la “baixada del Drac de la cova de Sant Llorenç”.
L’any 1984 s’estrena la cuca japonesa, l’any 1991, i coincidint amb el 10è aniversari de la colla, s’estrena la rèplica del Drac de Terrassa, més lleugera. Finalment, l’any 1998 s’estrena el Drac Infantil de Terrassa, una rèplica del Drac original però més petit per a que els infants la poguessin fer ballar.
Actes protocolaris en què participen: Baixada del Drac, Obertura de Festa Major, Raval Infernal, Cercavila, Correfoc, Sortida d’Ofici.
Pàgina web: Drac de Terrassa (vell) – Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya
ESBART EGARENC
L’Esbart Egarenc va fundar-se el 26 de gener de 1958 al Centre Social Catòlic de Terrassa, tot i que ja tenia al darrera uns quants anys més d’història. L’estiu de 1931 es creà al Centre Social l’Esbart Dansaire del Social, que va estar en funcionament fins l’any 1936 en que va haver d’interrompre les seves activitats amb motiu de l’esclat de la guerra civil espanyola.
Els difícils anys de la postguerra van resultar en dificultats per la cultura catalana, i van fer impossible recuperar aquell Esbart. L’estiu de 1951 es va crear a Sant Pere l’Esbart Vallparadís, que va estar en actiu fins el 25 de gener de 1958, data en la que tot el grup va tornar a el Social, canviant el nom a l’actual Esbart Egarenc.
L’Esbart Egarenc es dedica a la conservació, promoció i divulgació de la dansa popular i tradicional dels Països Catalans, amb un repertori que comprèn coreografies originals de danses populars i tradicionals de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord i l’Alguer. També comprèn creacions i recreacions coreogràfiques i musicals contemporànies creades per coreògrafs del nostre país.
Des de 1959 l’Esbart Egarenc presenta, durant la Sortida d’Ofici del diumenge de Festa Major, el Ball de Plaça de Terrassa.
Actes protocolaris en què participen: Cercavila, Sortida d’Ofici – Ball de plaça.
Pàgina web: Esbart Egarenc – Esbart Egarenc del Social de Terrassa des de 1958
GEGANTERS DE TERRASSA
La tradició gegantera de Terrassa es remunta a 1850 amb l’estrena dels “gegants vells”: en Robesa i la Pepona, un mestre d’obres i una veïna del poble. Cent anys després, el 1950, van arribar els “gegants nous”: en Ramonet i l’Estefania, que representen els comptes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
El 1966 es van jubilar els “gegants vells”, fins que es van recuperar i restaurar l’any 1981, amb el ressorgiment de la Festa Major. L’any 2007 es van presentar la parella de “gegants modernistes”: en Magí i la Roseta, una parella de finals del segle XIX. Es van estrenar durant la cinquena Fira Modernista i van ser apadrinats pels Gegants del Pi de Barcelona.
A finals dels anys 70 i principis del 80 els gegants van ser portats pels Geganters del Pi de Barcelona, i poc a poc van anar formant geganters locals, creant així l’entitat actual el 1981. Abans d’aquest any no hi havia hagut una colla gegantera a la ciutat que s’encarregués pròpiament de les figures tradicionals.
Actes protocolaris en què participen: Obertura de Festa Major, Cercavila, Sortida d’Ofici.
Pàgina web: Geganters de Terrassa
MINYONS DE TERRASSA
Els Minyons de Terrassa van fer la seva presentació pública el dia 14 de juliol del 1979, en una ciutat amb cap experiència castellera i en un moment de creació i recuperació de la gairebé inexistent cultura popular local.
L’entitat neix en l’entorn del Centre Excursionista, amb components dels agrupaments escoltes, esplais i moviments associatius dels barris de la ciutat, i des del primer moment, amb presencia masculina i femenina, fet insòlit en el bicentenari Món Casteller.
La colla ha estat pionera al mon dels castells, sent la primera colla castellera en carregar el dos de 9 amb folre i manilles el 21 de novembre de 1993. El 25 d’octubre de l’any 98 es va descarregar per primera vegada el quadre de nou sense folre, i el 22 de novembre del mateix any, es va descarregar per primera vegada al món casteller el tres de deu amb folre i manilles.
Actes protocolaris en què participen: Cercavila, Sortida d’Ofici – Castells.
Pàgina web: Colla Castellera Minyons de Terrassa
NANS DE TERRASSA
Les notícies més antigues de nans de la ciutat són del 1845 i 1868, d’una comparsa de 6, cremada en un incendi el 1879. Se sap que després n’hi havia 6 més que es van substituint des del 1898. Ja des d’aleshores sortien els dies de Carnestoltes, Corpus i per Festa Major. A partir del 1940 van anar-se creant noves figures de capgrossos ja amb nom propi.
L’any 1983 es va constituir el grup dels Nans de Terrassa format per l’Agrupament Escolta Mossèn Homs, que utilitzaven els capgrossos de cartró pedra que s’havien renovat l’any 1965. L’any 1979 s’hi afegeixen un nou grup de nans fets de fibra de vidre.
L’any 1982 s’instaurà la tradició de l’elecció del Capgros de l’any i, així, cada festa major s’incrementa el grup de nans amb un de nou, el qual immortalitza un personatge terrassenc o una persona vinculada a Terrassa.
Actes protocolaris en què participen: Obertura de Festa Major – Capgròs de l’Any, Cercavila, Sortida d’Ofici – Ball de Nans.
Pàgina web: ASSOCIACIO NANS I CAPGROSSOS DE TERRASSA – l’Espai de les entitats
